Els museus catalans i la crisi (1): personal i partides sota mínims

Museu de Lleida

© Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal

L’any 2010 els titulars dels diaris deien: «Els museus, asfixiats per la crisi». Hem arribat al 2013: de què hem de parlar ara? (…) La situació és molt kafkiana: que tot es resumeixi a dir que no tenim diners…, però si no n’hem tingut mai, de diners, els museus! No hi hem anat mai, de grassos.”

Amb aquestes paraules tan dures i contundents s’expressava la presidenta de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, Carme Clusellas, en una entrevista que li va fer Maria Palau el març de 2013 al diari El Punt Avui. A més d’expressar la seva frustració pels problemes crònics de finançament que arrosseguen els museus públics catalans des de fa anys, amb crisi o sense, Clusellas també alertava sobre el moment crític en què es troben molts centres: “Jo crec que se’n tancaran, perquè ara mateix la situació és insostenible i anirà a pitjor“. Tot i que les dificultats són generalitzades i han arribat també a les grans institucions de referència de Barcelona (MNAC, MACBA, etc.), les circumstàncies són particularment dures per als museus mitjans i petits situats fora de la capital catalana, amb l’agreujant que les seves problemàtiques sovint no troben el ressò que es mereixen en els grans mitjans de comunicació. Per contrarestar aquesta mirada sovint massa centralista, amb aquesta entrada enceto una sèrie de tres posts que vol oferir una panoràmica sobre la situació dels museus públics arreu del territori a partir de les notícies aparegudes a la premsa local i comarcal i de les consultes efectuades a una desena d’institucions. En aquest primer lliurament s’analitzen els efectes de la difícil situació econòmica sobre els dos pilars fonamentals de qualsevol institució cultural: els pressupostos i el personal.

– Pressupostos molt a la baixa. Des de l’inici de la crisi, ara fa sis anys, les administracions han anat reduint dràsticament totes les partides pressupostàries. Malauradament, l’àmbit de la cultura i el patrimoni no n’ha estat una excepció. El problema, com denunciava Clusellas, és que molts museus ja partien d’assignacions molt ajustades i, per tant, cada nova retallada ha tingut un fort impacte sobre el model i les estructures que s’havien anat fixant abans de la crisi. Tot i que a nivell de xifres les realitats que trobem són molt dispars, algunes situacions resulten especialment preocupants. En molts centres les primeres retallades es remunten a 2008 o 2009, molt abans que es comencés a parlar dels efectes de la crisi sobre el sector cultural, i en algunes institucions la reducció pressupostària acumulada en els darrers exercicis assoleix percentatges aberrants, que poden anar des d’un 20% fins a un 40% menys. Uns nivells de contracció que desballestarien i posarien en perill qualsevol projecte.

Pati històric del MNACTEC

© Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

– La trampa de les subvencions. Des de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, les subvencions que convoca periòdicament el Departament de Cultura han esdevingut una de les principals fonts de finançament per als museus mitjans i petits. Tot i que aquestes ajudes segueixen vigents i es continuen convocant, la greu manca de liquiditat que pateix el Govern català ha provocat que el seu pagament no sigui regular i sovint porti mesos i fins i tot anys de retard (a alguns centres els deuen les partides adjudicades des de l’any 2010). Això converteix aquestes subvencions en una arma de doble tall: per a molts museus són imprescindibles per a poder realitzar activitats i projectes que vagin més enllà del funcionament rutinari, però la incertesa sobre quan es podran cobrar fa que, en el fons, generin més problemes que solucions. Si es concedeix l’ajuda, el museu té l’obligació de realitzar l’activitat que ha estat subvencionada, però el fet que no la cobri en aquell exercici genera una despesa no coberta que molts centres no poden assumir. Alguns museus ja han hagut de renunciar a demanar ajudes per aquest motiu. D’altres, han acabat l’any amb un superàvit fictici: fan constar els diners de la subvenció als pressupostos, tal com pertoca, però com que saben que no els seran abonats en aquell exercici redueixen despesa en altres àmbits per un import equivalent al de l’ajuda. Així eviten quedar-se amb els comptes al descobert o acumular massa deutes. Perquè ja se sap que en un museu mitjà o petit els teus deutors no són simples proveïdors, sinó que molt sovint són, també, els teus veïns.

Portal de subvencions de l'OSIC

– Personal: pocs acomiadaments però pèrdua generalitzada de professionals. Les limitacions estatals a la contractació de nous treballadors per part de les administracions públiques ha tingut un fort impacte sobre els museus catalans. A més d’haver de congelar les plantilles i retallar-los significativament el sou, molts centres han acabat perdent treballadors per aquest motiu, i no només a causa de les jubilacions no cobertes. Com que no es poden fer nous contractes, els ajuntaments que des de l’àrea de cultura han volgut impulsar nous centres o iniciatives han hagut d’ajustar-se al personal que tenien disponible, i això en alguns casos ha anat en detriment del museu local, que ha hagut de cedir tècnics altament qualificats.

Els acomiadaments, tot i que no han estat la norma, també són una realitat ben present. Segurament el cas més conegut ha estat el del MACBA, però també hi ha casos significatius fora de Barcelona. La mateixa Carme Clusellas va ser cessada l’any passat com a directora del Museu de Granollers per tal d'”estalviar despeses”. Quelcom similar va passar a finals de l’any 2011 amb el director del Museu de l’Art de la Pell de Vic, Emili Bayón. En aquest cas, el seu acomiadament va ser el resultat de l’aposta municipal per la gestió conjunta dels dos museus de la ciutat, el de l’Art de la Pell i l’Episcopal. Al 2013, els mitjans de comunicació també es van fer un ampli ressò de la possibilitat que el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal acomiadés quatre treballadors, un terç de la plantilla. Una amenaça que va motivar un contundent comunicat de resposta per part dels treballadors

Museu de l'Art de la Pell

© Museu de l’Art de la Pell

Més enllà de les circumstàncies concretes que afecten cada institució, cal cridar l’atenció sobre l’extrema migradesa de les plantilles dels museus catalans. Que es plantegi la possibilitat que en un centre de tanta rellevància territorial com el Museu de Lleida hi treballin només 9 persones és profundament preocupant. Però el que resulta encara més alarmant és que aquesta xifra pot ser considerada alta si la comparem amb la d’altres institucions que, malgrat la importància dels seus fons i el paper que juguen en la seva àrea d’influència, compten amb una plantilla de només dos o tres tècnics. I està clar que amb aquests efectius és molt difícil poder anar més enllà d’anar fent la viu-viu.

Davant d’aquestes severes limitacions pressupostàries i de personal, quins canvis i sacrificis han hagut d’aplicar els museus catalans per tal d’adaptar-se al nou panorama dibuixat per la crisi econòmica? Ho analitzarem en el proper post.

– Entrada publicada originalment el 3 de setembre de 2013 –

Anuncis

4 pensaments sobre “Els museus catalans i la crisi (1): personal i partides sota mínims

  1. Retroenllaç: Els museus catalans i la crisi (2): màxim estalvi i molts sacrificis | embadalits

    • Suposo que si són a la cua dels pressupostos és perquè els ciutadans ho consenten. Si els governants creiessin que posar-los a la cua els passarà factura, com quan retallen en sanitat o educació, segurament s’ho pensarien dues vegades o ho dissimularien més. Hi ha un problema en la valoració i la consideració pública de la cultura, i això, en part, també deu ser culpa dels actors culturals. Cal aconseguir fer veure a la societat fins a quin punt és necessària i imprescindible la cultura.

  2. Retroenllaç: PETITS APUNTS SOBRE GRANS QÜESTIONS: EL VALOR SOCIAL DEL MUSEU? (PART I) | CARMΣMIX l'estraperlista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s