Museus que van i vénen (i 2): la franquícia de l’Ermitage

Edificis que podrien acollir la seu de l'Ermitage a BarcelonaLa crisi i la reducció dràstica d’inversions en el sector de la cultura i el patrimoni feia pensar que els nous projectes culturals que es plantejarien a partir d’ara serien sempre el resultat d’anàlisis rigoroses que avaluessin els pros i contres de cada proposta per garantir que fos útil, viable i, sobretot, que donés resposta a necessitats i problemàtiques reals. El debat obert a l’entorn del desembarcament a Barcelona d’una franquícia del museu Ermitage de Sant Petersburg, però, posa de manifest que encara hi ha lloc per a propostes confuses i precipitades, plenes de dubtes i ombres que ningú s’encarrega de dissipar. Més enllà de les formes i la manera com ha sorgit la idea, el més greu i preocupant d’aquest projecte és l’absoluta manca de debat i reflexió sobre les conseqüències que tindria l’arribada d’aquesta sucursal  en l’ecosistema museístic barceloní i català. A mi no em serveix de res que es cantin les excel·lències del projecte si no s’avaluen i debaten com cal les oportunitats però també els riscos i perjudicis que pot suposar. Perquè, en som prou conscients de fins a quin punt aquest nou equipament pot incidir en el nostre sistema de museus?

Continua llegint

Anuncis

Museus que van i vénen (1): Qui ha plorat pel Barbier-Mueller?

2-1Haurà estat quinze anys al carrer de Montcada, just davant del freqüentadíssim Museu Picasso, però per a massa barcelonins la seva dilatada presència a la ciutat haurà passat pràcticament desapercebuda.  Com a molt, recordaran vagament el gran cap olmeca que s’exhibia des de 2002 en un aparador-vitrina que donava al carrer, cridant poderosament l’atenció amb les seves faccions ferrenyes i una mirada severa. Quants dels que es van sentir atrets per aquesta obra, però, van decidir-se a entrar al museu per saber-ne més? Quants van arribar a saber mai que no es tractava d’una peça autèntica, sinó d’una reproducció?

Continua llegint