Sobre aquest blog

Embadalir-se: Restar amb l’ànim suspès en la contemplació d’alguna cosa.

Sinònims d’embadalits: bocabadats, esmaperduts, encantats, meravellats….

Sobre el món de l’art i el patrimoni corren molts mites i, especialment, molts prejudicis. Un dels que personalment em molesten més és el que diu que sobre l’art només en poden opinar els experts, perquè són els únics que hi entenen. No hi estic gens d’acord. Conèixer en profunditat el procés de creació d’una obra o la trajectòria d’un artista ajuda, sens dubte, a entendre millor el context creatiu i el contingut de la peça, però en cap cas és un requisit necessari per poder gaudir-ne. No necessitem saber res de res perquè una obra ens generi una reacció emocional i/o racional, sigui la que sigui: atracció, rebuig, admiració o menyspreu (o, fins i tot, perquè ens deixi indiferent). Vulguem o no, en siguem conscients o no, aquesta reacció sorgeix davant de qualsevol expressió creativa de l’home: el perfil imponent d’un gratacels, els colors o les formes d’una pintura, l’enginy d’un cartell publicitari…. Així, tots, totes, tothom, ens quedem embadalits una o més vegades al dia davant d’algun testimoni de la creativitat humana.

Que no calgui saber res sobre l’art per poder-ne gaudir no vol dir que no sigui molt útil i recomanable informar-se’n com més millor. I la gent, en general, al contrari del que molts puguin pensar, té ganes de saber. La meva experiència com a guia em diu que la majoria dels visitants entren als museus amb moltes ganes que els expliquin coses. Disposar de més informació potser no canviarà la seva percepció inicial sobre les obres, el fet que els agradin o no, però segur que els ajudarà a valorar-les i a comprendre-les millor. La informació certament no és imprescindible, però els museus no l’haurien d’escatimar mai, i els professionals de la història de l’art encara menys.

Ens agradi o no, en tinguem informació o no, el millor favor que li podem fer a una peça artística o patrimonial  és parlar-ne. Parlar-ne i discutir, debatre, intercanviar opinions i punts de vista amb més o menys contundència. Perquè parlar d’una obra d’art és la millor manera de mantenir-la viva, de vincular-la amb el present encara que tingui centenars d’anys d’antiguitat, i evitar així que es converteixi en una simple relíquia del passat.

Aquest bloc neix, així, amb una triple voluntat: intentar arribar a tothom, difondre l’art i el patrimoni i obrir i generar debat a tots els que hi vulguin participar. Per això comparteixo amb tots vosaltres, amb tots els embadalits, les meves modestes reflexions.